Afuselli’m, si us plau

  p { margin-bottom: 0.21cm; }

Enfilant-nos per l’arbre genealògic, tercera branca paterna, trobem els tiets més prescindibles: una alienació de prostàtics de la sèrie bovina, classe llauna. De petit ja eren senyors de corbata amb agulla que, cafè en mà, xiuxiuejaven collonadetes lluny de les seves senyores, un guirigall de crepats que disseccionaven xafarderies al fons del menjador, acústica gallinàcia. Diuen que amb els anys la raó cria panxa i s’asserena. La meva, amb uns quilets de més, ha arribat a una conclusió esperpèntica: si en un dinar familiar una unitat especial dels GEO esbotzés la sobretaula i, a punta de metralleta, informés de l’afusellament imminent dels tiets, aquests ―lluny de drames― oferirien copa i puro a l’escamot, s’eixugarien els llavis amb la punteta del tovalló i, prèvia disculpa a la resta dels comensals, s’arrenglarien per entomar la metralla anunciada. Ni lipotímies, ni males cares, ni protestes: passivitat elevada al cub. Amb aquests antecedents en mediocritat genètica és normal que l’administrador d’aquesta bitàcola estengui un tros de cartró al terra del blog i demani la corresponent caritat moral…

 p { margin-bottom: 0.21cm; }