Arxivar per Novembre, 2010

Via SEUR m’arriba l’últim fàrmac oriental: el Buddhacazim Forte 600 mg 24 comprimits efervescents―, un compost químic extret del budisme que floreix a més de 3.500 metrus tibetans sobre el nivell del mar. Ingerit entre àpats, millora el trànsit de conjuncions interplanetàries, descongestiona signes zodiacals i regula el destí cada 2-3 h. El Buddhacazim Forte és un medicament ric en cosmos i amb un alt contingut en meditacions a curt termini. Advertència: materialistes celíacs i/o embarassats, consulteu el farmacèutic.

Durant set anys

Posted: 11/17/2010 in Uncategorized

p { margin-bottom: 0.21cm; }

Durant set anys, vuit mesos i no-sé-quants dies (festius inclosos) vaig ser el desembussador oficial d’un sonotone, el netejador compulsiu d’unes ulleres bifocals, l’instal·lador eficient d’una dentadura postissa, el comprovador sistemàtic d’una sonda, el mecànic improvisat d’una cadira de rodes, el recader puntual, l’assistent humorístic d’urgència i el cinquè nét per vena materna i sentit predilecte d’una senyora que, a un quart de tres d’un migdia d’hospital, va sincronitzar el seu cor pansa atrofiada de vuitanta-nou primaveres i dos baypassus amb el somriure plàcid de l’altre barri.

p { margin-bottom: 0.21cm; }

Com que tinc les isòbares a favor, despenjo de l’armari les ales de segona mà, model querubí, cinc marxes. Des del balcó de casa, i a vuitanta-tres bats l’ala/min., enfilo el cel del diumenge. Quatre rotondes, i llisco entre mars de nata gruixuda, lliures de radars i peatges. Condueixo amb tocs suaus d’aleteig, les mans a l’esquena, direcció aire. Saludo una família d’àngels dominguerus que planegen pel carril contrari (sogra inclosa), i quan ja tinc els pulmons ben plens d’estratosfera, agafo el primer cúmulus públic que té parada davant de casa. Mitja hora més tard, aterro sense complicacions. De nou amb els peus a la rutina, m’espolso els borrissols de núvol enganxats entre l’escarola, em desenrosco les ales i les deso al seu estoig, calaix utopies, armari felicitat.

Marqui amb una ics

Posted: 11/12/2010 in Uncategorized

 p { margin-bottom: 0.21cm; }

Aquí, aquí i aquí: faig una X en els llocs on, en les últimes 48 h., he estat a punt de dimitir del món. Coses del psicòleg: vol que visualitzi els racons de casa on la melancolia se m’ha rifat. Amb les ics repartides pel terra, obrim l’historial pertinent. L’any 94 van diagnosticar-me un 2×1 psiquiàtric: pessimisme crònic amb agorafòbia els dls., dcs. i dvs. Mateix any, idèntic especialista: fogots de nostàlgia. I abans d’acabar aquella temporada prolífica en prescripcions, un nou regal: atacs compulsius de tristesa. Només veure’m entrar per la consulta Freud s’hagués ofegat amb la pròpia saliva: cada cinc sessions (aprox.) em descobrien una fòbia extingida feia milers d’anys. Client vip de divan, acredito tants traumes que si em llesquessin el cervell i n’espremessin la meitat de la polpa, la quantitat de complexos que en sortiria podria subministrar, durant tot un curs acadèmic, la majoria de departaments i càtedres de les facultats de psicologia de mitja Europa.