No falla: quan el Sr. Tinc està a punt d’encetar un somni d’alta resolució, de trama excel·lent i repertori immillorable, un parell de malsons esbotzen la porta del son i causen múltiples danys en el mobiliari oníric. Massa cansat per rebel·lar-s’hi, extreu del calaix de la tauleta de nit el clàssic recurs del noctàmbul putejat: escampar quatre grills d’attrezzo, clavar una tanca de fusta al mig del llit i deixar que les ovelles nocturnes saltin (amb dorsal incorporat); l’endemà, el Sr. Tinc ja tindrà temps per sacsejar les solapes de l’insomni i fer-li escombrar els desperfectes ocasionats.
Arxivar per gener, 2011
A quarts de cinc d’un P. M. gèlid trec a passejar el pessimisme pel Park Güell: passats els primers ramats de visitants, m’assec en un banc de pedra, no beer, thank you. Amb BCN de pantalla de fons, instal·lo el projector d’ànims, i passo les diapositives dels últims desastres personals. [CLAC] Aquí, servidor rebent una mala notícia a la feina…, [CLAC] Primer pla d’una decepció amorosa intersetmanal…, [CLAC] c/Balmes amb Trav. de Gràcia: sustu amb navalla… I així, 39 [CLACS] més tard, passo l’última diapositiva just en el moment que un grup de japonesos ―amb autèntic deliri turístic― fotografia el tros de ciutat que he fet servir per aquest muntatge particular. Desendollo el projector i, mentre descarto un altre pack de cerveses il·legals, quatre ociosos aplaudeixen la sessió comentada a l’aire lliure, entre bisos i algun euro de propina.
p { margin-bottom: 0.21cm; }
Un dilluns el Sr. Tinc descobreix un divendres rebregat al fons d’una de les butxaques dels texans. Mentre el desplega amb cura ―com si fos un llibre amb relleus― rumia per què devia fer una bola arrugada d’hores d’un 5è dia de la setmana. D’un en un, crida els imprevistos dels últims tres mesos per veure si en saben res, del tema. Arronsament general d’espatlles. Tip de remenar la memòria, dóna permís al trompetista d’urgències del blog perquè li bufi la frustració (notes MUOC-MUOC amb sordina) mentre tecleja un fet inaudit en el món del calendari gregorià: que el Sr. Tinc té un divendres més penjat al rebost del temps.
p { margin-bottom: 0.21cm; }
El meu món paral·lel dels dilluns al vespre s’ha espatllat. Es veu que un pistó de la junta de la culata interna del motoret m’ha fet la perla, i té mal arreglu. Sense temps per lamentar-me n’encarrego un altre, que m’instal·len en menys de cinc hores. Amb una lija de gra fort poleixen els cantus dels m2 paral·lels acabats de desprecintar. Coordenades per aquí, vectors per allà, trio el parquet mentre pinten les parets de color geometria. Com que el pressupost se’m dispara, retallo en tema logística: quatre rodetes de goma, amb nansa i cordill seran suficients per desplaçar la meva nova dimensió d’estar per casa. Acabat el muntatge, pago trinco-trinco i endreço, nyigo-nyigo, el meu nou món paral·lel al quartu de les coses que faig els dilluns al vespre.
[tinc molt mal caure] 