Arxivar per Març, 2011

tempus fugit

Posted: 03/12/2011 in Uncategorized

En qüestió d’hores m’he quedat atemporal. El present s’ha agafat quatre dies d’assumptes personals: el conveni l’empara i l’estrès l’avala; el futur em truca que està de baixa laboral: s’ha fotut escales de pintor avall, PATAPAM!, CROC!, AIS!, just quan ja enllestia el decorat de finals de juliol; i el passat l’últim recurs cronològic a mà s’excusa perquè un doble pinçament a la memòria l’ha deixat clavat.

l’afinador de dies

Posted: 03/08/2011 in Uncategorized

El Sr. Tinc remena l’escriptori mental, doble clic a la carpeta d’invents visualització amb icones) i selecciona l’arxiu L’afinadordedies[punt]jpg: disseny prototipus de 342 kb. La falta de patrocinadors cobreix de pols l’únic artefacte del món capaç d’afinar els dies de la setmana, per ex.: un to sostingut d’optimisme un dl. de peu esquerre; o una semicorxera d’ànims per aquell dc. ple de cumulonimbus laborals. Com els altres gadgets que esperen fama al fons de la carpeta ―vegi’s la màquina expenedora de silencis instantanis ideal per sales d’espera, o el bufòmetre de converses, perfecte per saber si el tema encetat sobrepassa l’interès mínim aliè―, el Sr. Tinc també sospira perquè la seva inventiva, prolíficament inútil, algun dia arrambi una patent d’or.

sastre d’idees

Posted: 03/04/2011 in Uncategorized

De les conviccions d’etiqueta que tinc penjades a l’armari, secció grans ocasions intel·lectuals, ja no me’n queda cap de bé. Que si aquesta va curta de mànigues; que si aquella s’arruga i ja no és moda; que si l’altra va baldera; que si tal i demés. Els comentaris estilístics són de la meva raó que, a peu d’una passarel·la improvisada i farta de no poder lluir tipus, ehem… m’aconsella la reputació d’un sastre d’idees, mides exactes, sargits des de mil nou-cents i picu.

capítol pilot

Posted: 03/01/2011 in Uncategorized

Sense càsting previ, el Sr. Tinc protagonitza una sitcom, capítol pilot, subtítols en català. L’estrena televisiva té lloc al seu llit, pla curt i de mal enfocar: despertador i cop de cap contra la careta de la sèrie. Dempeus davant l’audiència tirita al front― el Sr. Tinc esmorza cafè, torrades i un parell de gags.El manual bàsic de la comèdia de T.V. diu que els primers riures enllaunats entren per la porta sense avisar. Que passin. Un cop saludats, el Sr. Tinc canvia de plató. Les previsibles bromes laborals, l’escot de la secretària o la incompetència congènita d’algun subordinat són els principals ingredients còmics que desfilen pel seu despatx. I del batibull de l’oficina, als anuncis. Quan tornem de la publicitat, l’equip de gravació està instal·lat en un pub, teló vespre, música d’ambient: el Sr. Tinc ultima els serrells d’una negociació amb una client d’infart. Un malentès en la conversa fa que el nostre protagonista cregui que l’acord comercial contempla una clàusula nocturna amb roba íntima. Els guionistes aprofiten la confusió perquè s’insinuï de manera poc ortodoxa. Cinc dits marcats en una galta, un share ridícul i una ensopegada patètica amb els crèdits finals deixen el Sr. Tinc en un estat catòdic lamentable, rialles de fons.