A l’IEC, departament d’últimes novetats, secció de verbs conjugats: els faig arribar l’encunya d’intolerar, un v. tr. temp. alt. [verb transitiu i de temporada alta] que, a casa, de tota la vida l’hem conjugat entre principis de juny i finals d’agost, això sí: només en 1a pers. del sing., i per contrarestar la indignació provocada per converses de diminutisme estiuenc de grau irritable. Per ex.: M’intolero quan algú se’n va a la platjeta, estira la panxeta al solet, fa una capbussadeta a l’aigüeta i m’ho rega tot amb una cerveseta ben fresqueta, etceterètera.
Arxivar per Juny, 2011
Per imperatiu estètic, el Sr. Tinc s’ha fet fer un paisatge idíl·lic a primera línia de mar, amb estucats de postal hawaiana i detalls d’alt contingut marítim. Al fons de l’encàrrec, tres operaris pengen un sol de cap al tard; un pintor dóna la segona capa d’ocres definitius a unes onades tranquil·les, de mig pam d’escuma; a peu de palmera tropical, un meteoròleg t’assegura ratxes suaus de brisa òptima; aquí, allà i més enllà escampen arena blanca i extra fina i, mentre des d’atrezzo engeguen la típica filera de crancs decoratius de platja, una Ursula Andress improvisada surt de l’aigua amb estil cinematogràfic.
Decidit: qualsevol dia d’aquests el Sr. Tinc fa un reset històric: amb un garrot, la barba i els polls reglamentaris, i tirant dels quatre monosíl·labs normatius de l’època, ingressa al Paleolític Inferior, cova amb acabats rupestres de luju, excel·lents vistes al Tiranosaurus Rex; i, tot plegat, amb l’únic objectiu personal d’embadalir-se en aquell punt concret en què la humanitat tot just la treien de l’envoltori de fàbrica.
[Post enviat des del meu iPad]
[tinc molt mal caure] 