Al sector de la comunitat científica que li toqui: vull poder tornar a ser una mongeta amb cordó umbilical, això és: trucar de nou, toc, toc, a Ca l’Úter Matern i instal·lar-m’hi fins a l’avorriment total i més enllà. Que en l’argot mèdic ―si fa no fot― vindria a ser: que trobin la pastilla exacta (posologia: dues cada 6 h., per ex.) per surar, altre cop, en el líquid amniòtic de la felicitat absoluta.
Arxivar per Agost, 2011
Se m’ha penjat la màquina de fer posts instantànis, model N97, color negre i amb aplicacions tincmoltmalcauristes. Sí: la calor ha fet estralls. Garantia en mà, suo mig BCN fins que el comercial que me la va vendre ―una cella aixecada d’ironia― em sacseja les solapes de la impaciència advertint-me que totes les peces del món vénen, sí o sí i de tota la vida, d’Alemanya que, com tothom sap, jo no!, doncs ara ja ho saps!, és el país de capçalera de tots els recanvis interplanetàris possibles, mínim 20 dies, rasca’t la butxaca. La mala llet ―inèdita fins a dia d’agost d’avui― se m’enfila fins a uns nivells insostenibles que, en l’idioma bloguil occidental, ben bé podria ser un GRRRRR fet amb ARIAL 12 de ràbia, o qualsevol altre renec gruixut i de l’escala rebenta-timpans dit, això sí, en IMPACT 11 de caguntot.
<span style="font-weight:normal;"
El Sr. Tinc s’ha fet fer un duplicat del Sr. Tinc: no és narcisisme, és una simple previsió astrològica. Una lectura catastròfica dels propers cicles lunars sumada a la pèssima circulació d’uns planetes, alineats en doble fila i que obstrueixen l’entrada i sortida del seu signe zoodiacal per la vida, obliguen al Sr. Tinc ha adoptar una solució d’emergència: tirar de motllu, i creuar els dits perquè el seu únic recanvi personal ―t’ha quedat que niquelao!― tingui prou cos per quan astrològicament vinguin mal dades.
[tinc molt mal caure] 