El Sr. Tinc s’ha comprat una veu interior, model anglosaxó, perquè li expliqui la pròpia realitat en rigorós directe. Adaptable en qualsevol funció i context, pot adoptar un to woodyallenesc pels dies més filosòfics. MODE ON a una parla de trama negra quan els moments biogràfics del Sr. Tinc exigeixen cianur a les venes, o alguna via de tren al coll. I si la vida ―cosa rara…― s’entesta en somriure-li, la veueta s’aclareix la gola i enfila un discurs ple de signes de puntuació optimistes. I bé, la nova adquisició vocal del Sr. Tinc té un ampli assortit de temes, registres i entonacions. Com ara mateix que, al fons del crani del propietari, tamboret al cul i ducados entre els dits, dispara un àcid monòleg sobre les quatre i ridícules neurones amb què el Sr. Tinc fa girar el món…
-
Segueix
S'està seguint
Already have a WordPress.com account? Log in now.
[tinc molt mal caure] 
Les dels meus alumnes sí que en són, de ridícoles. Comparades amb les teves, les seves /cebes són de l'hort, i encara verdes!! Ja hem tornat, una abraçada!
Alguna neurona més deu tenir, per trenar les paraules d'aquesta manera, dic jo.
1- ¿ la veu interior te mode off?2-amb quatre neurones gira el món? i es voste , al manco capaç de fer-ho? 3- enhorabona , jo només em tenc una i a vegades massa exigent o tot el contrari.i una curiositat personal : crec que voste deu coneixer al senyor coiot , altramnet dolç , personalmet. es aixi?ah . no mém refaix pera res del cop désatt desde la mevainsubmisa postura .l´enderroc desde patis m´ha agradat.content de compartir , si em permet un toc a l´espatlla. salut i bona lletra.
Srta. Cantireta: però alguna altra veu interior interessant deu escalfar pupitre, dic jo…Sr. Xexu: no es pensi, de vegades la sort juga al meu favor (neurona a banda…) ;-)Sr. Nanis Kru: 1-Sí; 2-també i 3-No tinc el gust de conèixer al Sr. Coiot. Copets a l'espatlla ben rebuts!
Compte! Que això és el principi de la bogeria! Penseu-vos'ho! Teniu 15 dies per tornar-la!
Escolti … vostè sembla una Nansi, sempre està adquirint complements nous…. ja em dirà com s'ho fa.
Sr. Peròquèdius!: i dos anys de garantia!Srta. Tiquismiquis: obviaré qualsevol referència culturista a un possible Ken… 😉
Sr. Tinc, més li val no ser un Ken, van faltats de certs atributs eroticofestius, no li voldria pas tan mal. ;-P
Ja us veig, cubata en mà i començant "Saben aquel que diu…".Almenys així afegiria unes gotetes d'OH sobre l'àcid i aconseguiríem un pH més o menys neutre.