Galàxia d’Amunt

Si tingués alguna potestat astronòmica faria fer un duplicat de l’Univers per si la plantilla original es perd; de fet, no dubtaria en contractar els serveis d’una empresa de manteniment S. L. per quan ―fot-li corda i politja― calgués substituir algun planeta cascat, més amunt, una mica a la dreta, quiet!; o bé quan s’hagués d’arreglar l’endoll de la lluna que, per un contacte defectuós, li fa fer pampallugues com un fluorescent nerviós d’oficina. I, ja posats a posar ordre i escombra per les galàxies de per aquí dalt, no m’estaria de llogar un parell de seguratas intergalàctics perquè durant la ronda de vigilància nocturna ―llanterna en mà― supervisessin les matrícules dels satèl·lits que hi giravolten, si l’estacionament de les estrelles és legal o que cap lladre de guant blanc no birli alguna nebulosa declarada d’interès nacional.

Bandera blanca

A quarts ben tocats de nit, el Sr. Tinc se les té amb l’insomni: l’enemic públic i declarat des del març de 2004. Com a les pel·lícules d’acció trepidant, l’esbatussada s’inicia amb nocturnitat i alevosía i a peu de llit. CROCS!, PUMS! i CRACS! aviat omplen l’habitació: que si t’engrapo pel coll, que si deixa’m dormir, que si fem-ho maco i croquetegem passadís enllà. L’escena, que dura tres mobles trencats, cinc blaus i els insults de paret del veí emprenyat, s’acaba quan el Sr. Tinc fa una clau de farmacopea directa amb cinturó improvisat: mitja dotzena d’orfidals coll avall i l’insomni que, abans de desplomar-se, hissa la rendició incondicional.

Silueta caducifòlia

Poder obrir per fi una tardor de catàleg i veure-hi les ombres allargassades, la primera frescor que t’eriça el clatell amb les ungles d’aire o comprovar com el bisolgrip serà el teu cafè amb llet diari; jugar a muntar i desmuntar les isòbares mentre retalles la silueta caducifòlia dels dies que vindran; copiar i enganxar els núvols de resolució més plúmbia (s’accepten algunes clapes de cel ras), doble clic en la icona pluja i que algú t’enrosqui tots els capells dels bolets que, segur-segur, colliràs enguany.

Al balcó

Els d’allà dalt estan al tantu de la propera vegada que traspassi. Doncs sí: quan per fi faci cap cap al cel, que serà sortejant una llarga i purgatòria cua d’ànimes, accés: difunts reincidents, servidor ja tindrà assignada la pròpia parcel·la d’immortalitat. Durant la 1a i última estada a l’altre barri vaig emparaular unes quantes hectàrees de tranquil·litat divina; amb el casc de seguretat i la corresponent visita d’obres a peu de núvol, ho vaig fer empès per la confiança però, sobretot, per la garantia d’un promotor espiritual que assegurava, això va contraxapat, allò és pladur, tu tranquil que els lampistes entren la setmana que ve, que mai cap veí no penjaria al balcó el típic llençol que rondinés: “EL MÉS ENLLÀ: PER LA VARIANT BUDISTA!” o “ETERNITAT SOTERRADA JA!”