Arxivar per febrer, 2012

Serveis de tinta

Posted: 02/28/2012 in Uncategorized
El Súper Sr. Tinc ―¿digui?rep una trucada còmica i a cobro revertit. És el dibuixant de capçalera, que requereix els seus serveis de tinta per d’aquí a cinc tires, set nuvolets i dotze vinyetes. L’encàrrec telefònic és de traç simple: substituir una baixa policromada d’última hora i durant tres pàg. La lletra petita del contracte especifica que no cal utilitzar el cinturó d’arts marcials ni tenir el carnet de volar amb capa. Però abans que el rotring li repassi la silueta d’heroi suplent i sedentari, el Súper Sr. Tinc obre el calaix de les onomatopeies professionals: agafa un CROCK!, un parell de ZAS! i BOOMS!, i s’embutxaca uns quants PUMS!, BOINGS! i CRASH!. I enfilat en un Alsina Graells impuntual i atrotinat, direcció a l’extraradi de la historieta i amb el paisatge d’N-II a banda i banda, el Súper Sr. Tinc es pregunta per què sempre li toca lluir l’antifaç en missions de fauna poligonera, acceptar trames amb glamour de rotonda o perseguir els sospitosos quan surten d’una güisqueria a 300 mts., primer trencant a l’esquerra, pàrquing pels clients, gratuït.
Anuncis

Fer l’ufo

Posted: 02/24/2012 in Uncategorized
Està a la cantonada de l’Univers que, algun dia, es triï a dit un planeta, Saturn mateix, i amb l’espai Schengen obert d’estrella a estrella, temporada còsmica alta i prèvia reserva, s’hi pugui anar a fer l’ufo en qualitat de turista de cinc estrelles, tour complet pels monuments intergalàctics més destacats (possibilitat d’audio-guia) i l’opció renting pel platillu volador, benzina inclosa.

Barbetes pedants

Posted: 02/21/2012 in Uncategorized
M’he fet quadre i dels de veritat: dels de rumiar, vaja. Ara sóc una tela de tant x tant, plena de colors anàrquics on els gargots d’inspiració surrealista ocupen la part superior del llenç, els traços de pols inquietant són majoria a l’angle inferior dret i les taques, els grumolls i els esquitxos, sucats en una paleta delirant, s’atrinxeren a la banda esquerra de l’obra. El sentit artístic del tema deu caure pel sector central del quadru, on el pinzell continua enfadat amb el món i amb qualsevol disciplina pictòrica homologada. I davant dels límits relatius d’aquest marc empastifat, s’hi fa una cua d’ulleres de pasta que, amb el dit índex i el del mig fent una ela-recolza barbetes pedants, assenteixen d’empatia estètica mentre el sentit comú, amb les mans nuades a l’esquena i tres coma dos sospirs cada set llambregades, només hi veu una reproducció fidel, exacta i a l’oli d’un mal de cap superlatiu.
El Sr. Tinc és el fundador, president d’honor, tresorer, vocal, secretari i únic soci compromissari del Club de Lectura Insípida; una associació amb la seu oficial a quatre travessies del blog, timbre verd, que es reuneix cada dijous per dramatitzar en veu alta els grans clàssics de la literatura minúscula, a saber: les darreres novetats en prospectes de posologia trepidant, les etiquetes de roba més 100% poètiques, els best-sellers dels manuals d’instruccions amb final previsible o tots els volums de les guies d’ús tecnològic, preferentment traduccions en xinès, ciríl·lic o alfabet hebraic.