Si un bisturí del núm. psicòpata em fes una incisió vertical des de la punta del crani fins al dit gros del peu, zas!, i m’obrissin com un estoig de violoncel, es veuria com entre el fetge i el pàncrees ―òrgan amunt, víscera avall― m’hi batega la tristesa. Misteris de l’anatomia particular, ho fa a tantes pulsacions/min., amb les venes majors bombejant llàgrimes, els globus vermells capcots i un diagnòstic claríssim de posa’t els guants de làtex, agafa fil i agulla i cosiu-me ràpid-ràpid per les vores que això fa de mal mirar, doble nus a l’acabar.
-
Segueix
S'està seguint
Already have a WordPress.com account? Log in now.
[tinc molt mal caure] 
La tristesa és molt, molt esquiva, però un bon cirurgià o sinó vostè mateix amb un poc de traça la podrà extirpar. Procuri que li facin abans de cosir, clar, perquè no hi ha res pitjor que tancar una ferida en fals. I no es preocupi si se li torna a reproduir, és habitual en ella, pensi que sempre tendrà la importància que li vulgui donar.
Procuri no li deixin les tisores a dins i empitjorin el tema! Ànims!
un bon laxant de rialles tres vegades al dia durant una setmana i quedarà com a nou .repeteixi aquest mateix tractamnet quantes vegades faci falta , no te efectes secundaris , al manco negatius. salut i cuidis molt.
Mal tema la tristesa, ànims i una forta abraçada!!!!
Em temo que un bisturí del número psicòpata no seria molt adequat per a una incisió prudent. Jo en el seu cas procuraria fugir, per allò de si les mosques mortes a canonades…
Sr. Tinc, no s'ensorri home que ara ve la primavera i les al·lèrgies, font inesgotable d'inspiració!
No fotis que ara se t'aigualeix la sang amb llàgrimes… Si et cal, no dubtis avisar-me, que et vindré a donar sang.
Ja en som dos, em temo.
Srta. Xicarandana: el cirurgià que em proposa em demana massa, i aquesta gent va armada!Srta. Joanaina: vostè sempre amb aquella alegria que la caracteritza ;-)Sr. Nanis Kru: accepto recomanacions de laxants bucals!Srta. Txell: gràcies i benvinguda!Sr. Joan: ja, però em temo que en qüestió de bisturins poc o molt tots tenen núm. de psicòpata de sèrie ;-)Srta. Tiquismiquis: com coneix les meves fonts inesgotables d'inspiració!Srta. Xirinacs: d'acors! Apunta: sóc del grup pessimista negatiu.Sr. Josep: vostè sí que m'entèn!
la tristesa té cervell propi i un exèrcit de plaquetes. disfrecis de guerrer i encara-la, que es viu millor sense ella! 😉
Srta. Camaleó: el Carnestoltes ja ha passat! 😉