Arxivar per Juliol, 2012

les claus del món

Posted: 07/31/2012 in Uncategorized

Com cada any, i per aquestes dates, em deixen a la repisa de casa i en custòdia les claus del món, amb una noteta inclosa: gràcies per quedar-te-les, recorda que la 2a i la que fa deu van dures, les altres giren bé, fins al setembre! I, com cada estiu, ja em teniu manyoc a la cinturaenfundat en una bata blau-conserge i, tris-tras, fent la ronda internacional i habitual pel meridià de Greenwich, o supervisant els contorns geopolítics de cada continent.

Anuncis

una altra manera

Posted: 07/27/2012 in Uncategorized

No és cap secret, que discrepo de la vida. Per això, proposo una altra manera biogràfica de fer, on les cèl·lules i el temps s’aliïn amb tu i, per un mecanisme d’alta ciència ficció, puguis anar repartint anys per on més et convingui: trobar-te els vint acabats de sortir de l’envàs quan trepitges la línia octogenària del taca-taca, que si als cinquanta no et reca aguantar les indiscrecions de la sogra, va i recorris als límits relatius del bressol, o bé disposis d’una ment ben madura i a punt de caure de l’arbre de l’experiència quan l’acne és l’únic fil argumental de la teva existència.

de 10

Posted: 07/24/2012 in Uncategorized

La premsa, unànime: sóc el Messi de les preocupacions. Puc baixar amb el pit la bola de mals de caps, adormir-la amb l’esquerra i, amb permís d’en Serrat i de l’SGAE, travessar mig camp; fer quatre teves-meves, dues sotanes i driblar, cul a terra, les solucions; o signar un parell de cues de vaques, mocadors a les grades i anar-me’n d’esperó; aturar-me a la frontal toc per aquí, bicicletaper allài engaltar un xut que foradi la xarxa, escuri l’escaire i gol magistral.

Amb un sentit de la imprudència discutible, i uns redobles de tambors de fons, m’enfilo fins a l’ampit de l’última finestra d’un gratacel d’alçada novaiorquesa, cel ras. I desafiant la gravetat, que és un puntet a peu d’edifici mirant-me amb cara d’esglai, salto amb decisió i batent amb força les ales d’àngel, flop-flop-flop-flop, mentre planejo per l’skyline amb les mans nuades a l’esquena, l’airet pinzellant-me la cara i xiulant el ritme aeri d’aquesta cançó: