I va i sense que el teu aniversari aixequi el dit, un bon dia tens els anys a flor de pell: d’una punta a l’altra del cos se’t revolten, cridant a ple pulmó i per tots els racons anatòmics possibles que ja no hi caben, que estan farts de tenir una edat i que servidor ―és a dir: tu―no facis res per aturar la terrible tirania d’arrugues i de canes que, dia rera dia, els fan anar a cop de pito i ar!
Arxivar per Agost, 2012
L’indiferenciòmetre que tinc entre ciència i ficció ―model G-579, disponible en negre, blanc o platejat―vindria a ser d’ús preventiu i amb un funcionament similar al dels controls d’alcoholèmia d’apesets, ces trenta-quatres i demés carreteres estatals: aturi’s, bufi i, ahà!, la seva presència provoca un 0,8% de taxa d’impassibilitat aliena, fregant el límit permès per la llei, ja pot circular, gràcies.
Un quiròfanu ja!: queper prescripció filosòfica, el Sr. Tinc necessita amb urgència un/a donant/a amb la felicitat en bon estat ―això és: crònica, irreversible i compatible― i així, i d’una sola operació i anestèsia, puguin transplantar-li amb professionalitat de bisturí.
Mai no surto de casa sense mitja dotzena de temes polèmics a la butxaca; de fet, sempre que puc porto a sobre un parell de butaques orelludes i acoltxades a l’estil burgès, una làmpada de peu de llum amable i, ben enrotllat sota el braç, el decorat ideal per una tertúlia improvisada, de tant x tant i fet a l’oli (llar de foc i llibreria clàssica inclosa) que desplego a peu de carrer per si algú vol fer-la petar.
[tinc molt mal caure] 