M’enfundo l’escafandre sideral i, a cop de cinta i tisores, inauguro un univers personal de tres llunes, satèl·lits en forma de centrifugadora i mitja dotzena de planetes estàndards. Per manca de pressupost, però, no puc endollar un sistema solar d’alt voltatge; els forats negres -tots d’importació- i queden a mig desembalar i, catàleg de nebuloses en mà, dubto dels colors còsmics que combinen millor amb el fons d’aquest espai particular i exterior.
Arxivar per Novembre, 2012
<Una de nines matriuskes, i que el Sr. Tinc tingui un altre Sr. Tinc a dins per desenroscar-lo quan vinguin maldades, froc-froc, col·locar-lo a primera línia de maldecap i, passat el moment aspirina (FX d’aigua efervescent), poder-lo tornar a desar.
Cara a cara entre el meu ego i jo. Acordem els paràmetres d’una convivència sana i adulta, una repartició professional més equitativa -aquesta part del cervell per tu, aquesta altra per mi- i el rebuig explícit i contundent a qualsevol intromissió bipolar. Foto, encaixada i somriures, i cadascú per on l’enfila.
Exigeixo el Dia Mundial Sense Vocabulari: 24 h. ininterrompudes d’onomatopeies, on les paraules puguin desfilar lliures de dicció i tothom conversi amb un simple cop d’ull.