un soroll que no s’acaba

Posted: 12/21/2012 in Uncategorized

Porto a dins un soroll que no s’acaba, que s’enfila esòfag amunt i fa grinyolar totes les juntures del cervell; un terrabastall interior núm. 10 en l’Escala de Richter, que sacseja amb impunitat oïdes, pulmons i pàncrees, que fa tremolar fins a l’escàndol públic l’ombra i contorns, i que rebenta tots els sismògrafs espirituals situats en un radi –mínim!- de 100 km. a la rodona.

Comentaris
  1. Toy folloso ha dit:

    Jo també.I en culpo a les famelles joves….

  2. joan gasull ha dit:

    Ves que no et denunciïn amb tant de soroll. els ajuntaments tenen uns límits establerts

  3. Gerònima ha dit:

    Potser dormint passa… 🙂

  4. Xicarandana ha dit:

    Això també passa quan les llenties i els ciurons es couen poc.

  5. Sr. Tinc ha dit:

    Sr. Toy Folloso: deu ser la femella que porta dins, no? :-)Sr. Gasull: és probable que ultrapassi la línia de so!Srta. Gerònima: els sorolls no tenen mai son!Srta. Xicarandana: vol dir que tot plegat es deu a una qüestió gastroenterítica?

  6. cantireta ha dit:

    Els pardals de casa meva no fan soroll. ( ) sospira… :0)

  7. Sr. Tinc ha dit:

    Srta. Cantireta: els moixons de ca meva sí!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s