Cop de fuet, zas!, i envio la pròpia imaginació al racó de pensar: castigada fins a nou avís, au! Que s’hi estigui, arraulida i feta una bola de por, fins que no em presenti al despatx i a primera hora del matí un informe exhaustiu d’idees compulsades per l’enginy, l’originalitat en persona ―hola, què tal― o, si ho prefereix, una bona excusa, nivell Globus d’Or, per la feina que em deu. I acabo, zas!, amb un altre cop de fuet.
Arxivar per gener, 2013
Es busca professional de l’avorriment, preferentment en règim d’autònom, amb capacitat de facturació fins a 75 h. (aprox.) de mans subjectant les galtes en forma d’embut, 6’3 sospirs/min., i desenfocament acreditat al buit més comú. Es valorarà domini visual de les musaranyes, arronsament general d’espatlles i coneixements superiors de l’escala dels badalls.
Posar-me de vint-i-u botons d’absència: com qui va a una cita ineludible i d’alt copeteoi no hi vol assistir, però ho fa amb la millor gala possible per no ser vist, amb elegància i distinció, miradetes afilades, copets de colze i xiuxiueigs de fons.
Per fi el Sr. Tinc decideix fer obres a l’espai interior, entre els ronyons, la zona hepàtica i els pulmons. Qüestió de salut espiritual: tombar envans, aixecar parets i fer passar regateres per tenir a dins un lloc ben condicionat pel recolliment, la meditació i demés om’s. Només falta perfilar la decoració. Que sí rotllo budista, que sí millor posar-hi mobiliari halal o potser tirem pels colors de tota la vida: crucifix, santoral i avall.
[tinc molt mal caure] 