ehem

I només jo i un grec d’a.C. amb túnica blanca ho sabem: ehem.

ais…

Enfilada dalt de la tarima, amb una pissarra engargotada d’equacions, la vida et fa una Master Class impecable; tota una càtedra de saviesa, boca oberta i birret inclòs, on la teoria -a primera fila-pren apunts a un ritme vertiginós, la pràctica no s’està d’aixecar el braç dels dubtes, i l’alumne més brillant i aplicat sospira, ais…, per matricular-se de nou.

enflaixat

El Sr. Tinc és un home de modalitat passiva, de la sèrie ‘veure-les venir’ i de relacions socials prescindibles. El típic personatge d’àlbum familiar de fotografia borrosa: el de la tercera fila per l’esquerra, amb els ulls enflaixats, l’expressió peruana -llegeixi’s: no saber mai en quina part de món tens els peus- i que, Lluíiiiiiiiiiis!, somriu amb la millor de les ganyotes possibles.

tristesa dixit

Em truca la tristesa. Que d’avui en vuit vindrà. Que ara fa temps que no sap res de mi i tal, i que això no pot ser i bla. Que com em va tot, que què tal la família i que, sobretot-sobretot-sobretot, el dia de la cita no faci compliments (tristesa dixit.)