Em truca la tristesa. Que d’avui en vuit vindrà. Que ara fa temps que no sap res de mi i tal, i que això no pot ser i bla. Que com em va tot, que què tal la família i que, sobretot-sobretot-sobretot, el dia de la cita no faci compliments (tristesa dixit.)
- Comentari
- Reblog
-
Subscriure's
Subscrit
Already have a WordPress.com account? Log in now.
[tinc molt mal caure] 
A tu t'avisa, a mi moltes vegades se'm presenta sense avisar, i quan vol marxa, per sort no es queda mai massa temps…María José
A mi quan la tristesa em truca jo no li agafo el telèfon.
Srta. María José: encara tens sort! Deus ser una bona amfitriona ;-)Sr. Pons 007: a mi m'ho fa amb núm. ocult i, clar, sempre pico… 🙂
Com a mínim que li porti postres de xocolata, que "con pan las penas son menos"
Doncs a veure si es queda a casa seva, perquè últimament jo no tinc manera de fer-la fora.
Srta. Tiquismiquis: o el tortell del diumenge :-)Sr. Cesc: home, vocació de sant encara no! 😉
És trist, el post, però universal.
Srta. Cantireta: un clàssic, vamus…