El conseller delegat del blog crida a files al Sr. Tinc. Els números empunyen un ganivet XXL: la imaginació ha patit un creixement negatiu d’un 27%, l’estil s’ha desplomat per tercer mes consecutiu i el sentit de l’humor ara és quatre punts per sota de les previsions més optimistes. No cal dir que l’interès lectoril, que fins fa un parell d’anys treia pit pels parquets europeus més contrastats, presenta un pronòstic amb mascareta d’O2 i pulsacions traçades per un sismògraf en hora punta.
Arxivar per Abril, 2013
Que et truquin de la D. G. P. (Direcció General de Pessimistes) perquè en la cruïlla del c/Qual amb Tal t’has saltat –olé tu- una senyal de prohibit pensar en positiu. La denúncia en qüestió arribarà juntament amb la foto finish de la infracció, i tres punts menys al carnet d’anar pel món.
Ding-dong-ding. Pròxima parada: tristesa. Correspondència amb L-nostàlgia, L-records i altres línies del passat més remot.
Quan m’interrogo ho faig a l’estil del setè art: làmpada a la cara, auto-amenaces explícites amb cops de puny sobre la taula i les típiques preguntes incisives (amb insults d’adornu) mentre m’escuro la gola, encerclo els grinyols d’una cadira nerviosa i deixo anar un: -Tu no saps amb qui estàs parlant, xato.
[tinc molt mal caure] 