Ho reconec: l’alegria em té dues setmanes i mitja d’avantatge.
Arxivar per Juny, 2013
Entre el món i la vida, just al costat de l’anar fent, passada l’existència a mà dreta, hi ha un trencant que porta a un país inexistent amb autòctons que són d’enlloc: quatre censats per no ser-hi i poca cosa més…
El Sr. Tinc clausura el XVIIIè Congrés Internacional de Pessimistes Autònoms, Patològics i Sense Fronteres: els aplaudiments i els bisos fan petit l’auditori. I és llavors quan, de cop, una pluja de pertinences personals dels assistents rodeja el ponent: revòlvers, sogues, flascons de cianur, ganivets i ansiolítics a granel encerclen d’èxit i de reconeixement els peus i la incredulitat del conferenciant.
[tinc molt mal caure] 