De petit era l’astronauta 37/HDA que giravoltava per l’espai exterior dins d’un tambor de rentadora oxidat, sense escafandre sideral i respirant a ple pulmó; amb interferències a la terra, picades d’ullet a les estrelles i la imaginació com a copilot galàctic, fidel i experimentat.
Arxivar per Agost, 2013
I ja la tornem a tenir aquí, puntual a la cita, com cada any: la tristesa, modista reconeguda d’alta depressió i que mai no fa vacances, em pren les mides pel tratju que sí o sí estrenaré per la nova temporada patiment/nostàlgia d’enguany.
Si m’encarreguessin un planeta nou -de bastida, catàleg i pressupost ajustat- el faria d’òrbita emparquetada, doble capa de negre-univers i amb vistes a l’infinit.
La vida és com l’hac dos O: inodora, incolora i insípida.
Signat: gargot inintel·ligible del Sr.Tinc.
[tinc molt mal caure] 