No és cap secret, que el Cosmos me’n deu una. Concretament una aliniació top de planetes, ben arrengleradets i en posició zoodiacal òptima; una línia universal impecable i feta d’un sol traç de sort que conjugui sí o sí, i perquè ja toca, un destí maco d’ensenyar, d`olé tu! i llaçet de regal inclòs.
-
Segueix
S'està seguint
Already have a WordPress.com account? Log in now.
[tinc molt mal caure] 
El Cosmos, a diferència dels Lannister, em sembla que no sempre paga els seus deutes.
jo no hi confiaria gaire amb el Cosmos, crec que es sol saltar bastant les lleis, tan a escala microescropica com macroescopica
A mi també me la deu i grossa grossa perque amb el que pringa el meu sistema solar-nerviós d’alguna manera ho hauria de compensar. Cabró de Cosmos!
…i mentres per el ciberespai : http://www.youtube.com/watch?v=cc48i1LcUq4. 😉 salut i bona aliniació.
Sr. Xexu: doncs hauria, hauria…
Sr. Pons: se’n diu llei de la ingravitació greu, d’això 🙂
Srta. Teresa: ja en som dos. Tot i que a vostè la veig més cascada que servidor!
Sr. Nanis Kru: li agraeixo el fil musical cosmogònic 😉
Ais… si ensenyo l’escot m’hi deixaran quedar més estona?
Srta. Cantireta: això sempre funciona 🙂