I la radiografia no enganya. A causa d’una caiguda interior i antològica, el Sr. Tinc presenta una fractura total amb contusions i distensions a banda i banda, i de punta a punta de l’esquelet. I és que mentre el nostre home badava pel propi paisatge humà des de la barana del cervell (que quina posta de cor més maca, mira quins pulmons més ben retallats…) va, i l’ànima l’ha empès cos avall, au!, aquí t’espavilis, i no em demanis raons.
Arxivar per Novembre, 2013
I ja la tornem a tenir aquí: la tristesa, amb bata de buatiné, plomall de colors escàndol i guants negres fins als colzes, acostant-se’m a l’estil vedette del Molino -com les d’antes- mentre amb veu de cassalla em cantusseja una copla de final tristot.
Pffff…, cada vegada que hi truco, el Servei Tècnic de la Vida comunica. Pffff i pf.
Mantinc una excel·lent relació amb els meus fracassos particulars; és més, els tinc ben emmarcats i penjats (foto de l’orla inclosa) al centre d’atenció del visitant de casa, secció xafarderies vàries: entrant pel pasillu a mà esquerra, hab. que fa dos.