Les coses inevitables més val que passin que no haver-les d’esperar. I això serveix tan per la insolència d’aquella cana entestada en sortir -ai!-, com en l’amor del tipus fletxes, cor i Cupido’s o entrar a dallonsis en aquella propietat fúnebre i de mal anomenar.
Arxivar per Mai, 2015
Roda de premsa del representant del Sr.Tinc: l’absència bloguil del seu client d’aquestes darreres setmanes, deguda a un atac agut de felicitat interna. Agraïments pel suport rebut, torn de preguntes i tal.
I que quedi entre nosaltres: a casa -al fons a l’esquerra- el Sr. Tinc hi té guardat el món, amb el seu constant moviment de translació (que grinyola una mica), i els milions d’habitants recorrent-lo amunt i avall, en hores intempestives.
[tinc molt mal caure] 