De l’última Convenció Internacional de Personatges Cibernètics, el Sr. Tinc n’ha tornat desorientat. Durant el seminari de múltiples personalitats postejables va patir una crisi d’identitat 2.0. Ara no recorda qui és, ni la silueta que té el seu ofici; de fet, el Sr. Tinc i la seva biografia pengen d’un interrogant XXL. Seguint el manual bàsic d’incidències, la direcció de la bitàcola pitja el botó vermell de catàstrofes, però la sessió innegociable d’electroxocs i la posterior roda de reconeixement amb la desfilada dels millors escrits, només han fet arronsar d’indiferència al nostre home. Fins que algú s’enrosca la bombeta al cap i decideix fotre el Sr. Tinc escales avall de la memòria. L’objectiu? Que una mica de traumatisme cranio-encefàlic li resitui el caràcter a primera línia de blog.
Arxivar per Mai, 2011
Hi ha dies que em deixo grenyes i xandall, i m’assec al sofà amb tres dissabtes consecutius al costat. És llavors quan el mascle 100% catòdic que porto a dins s’escarxofa davant la TV en cinc etapes anatòmiques. Primer: badall amb redreçament inclòs de la goma dels calçotets, natja dreta. Acte seguit, estirament de cames i mandra damunt del puf. Comprovat el brillo i el volum de la tele, inflor sobtada de la panxa, qualitat física inherent en qualsevol teleespectador que vulgui acreditar hores infinites de programes i sèries al cul. Del volum abdominal exagerat, al polze televisiu: un dit febrós de zàping que, amb un criteri estrictament compulsiu, prem tots els botonets del mandu. I, per últim, un clàssic dels sofàs: tancament progressiu de parpelles i caiguda lateral (i a càmera lenta) sobre un mar d’snacks varis.
Amb un buit existencial a l’estómac d’uns 5 cm. de diàmetre, el Sr. Tinc truca al Servei Català d’Atenció Filosòfica perquè l’assessorin, 24 h., (1,7 ct./min.). Si vol canviar el sentit de la vida, premi 1. Per adquirir noves ofertes metafísiques: premi 2. Per reclamacions epistemològiques, premi 3. Per altres qüestions transcendentals: premi #. Si vol ser atès per un dels nostres pensadors telefònics, si us plau, mantingui’s a l’espera (fx Para Elisa en versió CASIO PT1.)
A trompicons, una bola del Far West rodola per la pantalla de l’ordinador: cap post a la vista en l’amplitud desèrtica del Word. De tant en tant, algun voltor sobrevola en cercles concèntrics el full en blanc. Fa xafogor, i pels marges del text s’hi fan remolins de pols. Una serp de cascavell llisca prop de l’únic element decoratiu que, fins ara, he estat capaç de teclejar d’una tirada: un cactus barril amb els braços punxeguts i enlaire. Amb el barret de cowboy homologat, mocador negre al coll, confesso que seria capaç de desenfundar el plagi i disparar a traïció només per una frase ben girada. Fins i tot encara que m’imprimissin la cara en un WANTED, $2.500 de recompensa, tiratge fins a la humiliació.
[tinc molt mal caure] 