Incident diplomàtic amb la pròpia felicitat. Seguirem informant.
Arxivar per febrer, 2014
Als 4 anys i ½ vaig obrir un expedient disciplinari al meu amic invisible per no compareixença. Avui en dia encara dura el litigi…
Anar-me’n de mi, a la francesa, sense plors ni estridències. Així: pim-pam, ‘muy buenas’ i cop de porta a tot plegat.
Porto a reparar la meva òrbita personal per un cri-cri-cri gairebé inaudible i inquietant. I el mecànic de rigor –mono còsmic, caliquenya galàctica- me’n presta una de recanvi: una que va amb dièsel, es cala cada dos per tres i és de color de segona mà.
[tinc molt mal caure] 