Vaig debutar en l’existència un quinze d’abril de fa uns quants deixem-ho córrer. Era un dia rúfol, corria el ’90 i em van fer sortir del banquilluamb el dorsal núm. suplent, tàctica: perdre el temps pel món i caure en fora de joc constant.
- Comentari
- Reblog
-
Subscriure's
Subscrit
Already have a WordPress.com account? Log in now.
[tinc molt mal caure] 
a la mitja part i pot haver canvis……ara no sabemsi per millor o ……
I aries tú, quina creu….
Si aquesta és la tàctica , com ha d´esser l´estrategia !
Recorda que també hi ha partit de tornada. I sí, també és en camp rival, com el de l'anada. ☺☻
Sr. Joan Gasull: s'escura el partit, com no sigui a la pròrroga…Sr. Toy Folloso: banyes, sempre banyes :-)Sr. nanis Kru: ah, és que hi ha estratègia? ;-)Sr. Josep: això pot ser el pitjor…
Caram, i aquesta tàctica és la que segueix sempre el seu entrenador? Què avorrit. Per alegrar-se un poc, miri de fer un poc de… ai, com es diu, dribling?
Sr. Xicarandana: si, miri, els suplents eterns serveixen per allò que serveizen…
Al banquillu hi tinim dònuts i xocolata calenta… véns??
Srta. Cantireta: això li ha de comentar al míster!